La insuportable essencialitat dels nombres primers

És un compendi afòric estructurat en tretze grups de tretze aforismes cadascun, que van des del narcisisme individual i col·lectiu, fins la contaminació del Planeta, passant per la feblesa de l’individu, narcisitsat per extremismes i bajenades que el falsejen i el fan motiu de manipulació. L’individu, crèdul, no pot atendre totes les fonts manipuliatives donada la seva quantiosa diversitat però sí que aquestes li fan oblidar l’impotant d’ell mateix, de la seva essència, al moment que la pressió generada li comporta aquesta sensació d’aclaparament tant pròpia dels nostres dies.
El nombre primer és aquí el símbol de la individualitat més que de l’individualisme, amenaçada aquella per un conjunt de pressions tan injustificades com absurdes.
Ni solament el títol és un homenatge a Kundera i a Giordano, sinó que també queden al·ludits, Pla, Gómez de la Serna, Montaigne i Voltaire, entre d’altres, com també cada capítol té el corresponent contrapunt sorpressiu, com: Comfessions, Ninismes, Benaurances , i Els Deu Manaments -nous- més UN, que espero que facin reflexionar prou com per poder omplir, i més, les corresponents “pauses reflexives”.