Paraules

Margarita Alejandro Bello

Neix al Guinardó en una casa dels anys 20, molt de l’època, “una casa molt gran” tal i com ella mateixa la descriu en un dels seus poemes. És allà on molt aviat, als deu anys, se li desvetlla la seva vena poètica. Entre jocs d’infant ella anava creant els seus primers rodolins, per a la família en dies especials.
És la seva poesia, una poesia que ella descriu com”casolana” perquè arriba a tothom. Però més que per això, aquest adjectiu li escau perquè és una poesia de les coses properes, de cada dia. Dins d’aquesta quotidianitat també ens podem trobar veritables treballs durs i impactants com “Recuerdos de una guerra”.

Al 82 al Contrapunt Butlleti publiquen un poema en prosa que ella va crear per la vinguda del Papa a Montserrat. “L’aigua també va voler rebre al Papa”
Des de l’any 83 i fins avui (amb un parèntesi de quatre o cinc anys) publica els seus poemes al llibre “Quaderns de poesia” editat a Les Planes i que dirigeix mossen Pere Grau i Andreu. A l’any 84 pel poema “Aquella casa tan gran”, al 85 per “Els Avis” i al 97 pel poema “Tardor”, és guardonada amb mencions honorífiques per aquests treballs inclosos en els llibres de “Quaderns de poesia” dels anys respectius.
Col.labora també entre els anys 92-95 en la revista artística literaria de Piera “Romanços”. En record del carrer on ella vivia, publica al Butlletí Nou Horitzó a l’any 2000 “Aquell el meu carrer”.
L’any passat “La Vanguardia” li atorga un premi al millor poema en el concurs que aquest diari fa dins de la seva secció “E-poemas 04” pel treball “Les hores”. Hi participa durant tres anys consecutius ara, per fí, al dos mil sis, el seu somni fet realitat, un llibre recull de poemes titulat “Paraules”.