L’últim castell

Un diumenge d’estiu. Una diada castellera. Un castell que fa llenya i tota una vida que canvia en un parpellejar d’ulls.
Vaig començar a escriure per a poder assolir el que no volia i va ser així com omplir pàgines en blanc es va convertir en la meva teràpia i la millor de les medicines per a afrontar quelcom que ningú pensa que li pot passar mai. Però les coses passen.
Castellera, apassionada, enamorada i defensora dels castells com qui més, ara em plantejo preguntes que abans argumentava sense cap mena de dubte. Em sento castellera i admiro els valors dels castells encara ara, valors que, val a dir-ho, han fet possible fer dels castells i el món casteller Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, però aquell impacte… aquell impacte em va fer veure amb altres ulls el seny del nostre lema casteller: FORÇA, EQUILIBRI, VALOR I SENY. Seny? Sovint s’ha de fer una passa enrere per seguir evolucionant, però la sabem fer? No cal perdre una tradició tan arrelada i amb tants valors afegits, però potser sí caldria pensar com ho estem fent. Sigui com sigui, ara és el meu pensament i amb aquest llibre el vull compartir.
Un llibre que m’ha ajudat a passar els moments més difícils de la meva recuperació i un llibre amb el qual he descobert una nova passió: escriure i la força de les lletres.
Desitjo que la lectura de “L’Últim Castell” sigui tan agradable per al lector com escriure’l ho ha estat per a mi.