Maria Tresa “Maite” Soler i Pascual

Portadas Queridas Cicatrius copia

Maria Teresa Soler i Pascual, Terrassa, 1948.

Una jugadora d’hoquei adolescent que va sortir al món amb el seu equip —quan esperava que els pares no la hi deixessin anar ni que fos per competir— va trobar, en aquells desplaçaments primers, l’amistat per tota la vida i la llibertat de córrer món. En algun moment, mirant la Tresa d’avui, una jubilada amb la pell vestida amb tatuatges que són mapes d’amor i amb les cicatrius que, a manera de sargit, li han conservat la vida, mirant els seus ulls vius —especialment en aquests dies de mascaretes, on tenim ulls, només ulls, per “llegir” els altres—, es reconeix, sense cap mena de dubte, aquella noieta de catorze anys.

Comptable, secretària de direcció, pizzera, rentaplats, restauradora i florista. Etiquetes per mirar d’explicar qui és aquesta Tresa.

Filla, germana, esposa, mare i amant, amiga. Més etiquetes per explicar qui és la Tresa.

La conversa amb ella ens descobreix que té una altra faceta: “encantadora d’abelles”. Ho diu i, davant la meva sorpresa, esclata a riure. Vol mantenir la incògnita, però afegeix: en una època de la meva vida, somiava en convertir-me en tots aquells personatges de pel·lícules que, d’una forma o altre, m’havien enamorat i és així com, durant una llarga temporada vaig ser encantadora d’abelles. Torna a riure i ho deixa aquí.

D’alguna manera, sí, la Tresa és totes aquestes coses i encara moltes més. Però, per alguna raó, aquesta dona

de 72 anys, en aquest històric 2020, si és alguna cosa, és la nena que pujava a un arbre fugint del present immediat i cercant paradisos… paradisos com la llunyana Índia o els batecs del seu cor, farcit d’emocions que tradueix, apassionadament i per vital necessitat, en paraules, paraules que surten al món amb la força de l’aigua que cerca el mar.

Aquest llibre que teniu a les vostres mans és el viatge d’aquesta Tresa pels accidentats camins d’una vida on el dolor ha minvat amb l’alè de l’escriptura, espai de fugida i trobada, territori de paraules sentides i, també, pensades.

Tanmateix, sapigueu que les vendes d’aquest volum van destinades a la Fundació Vicenç Ferrer amb la qual la Tresa té un vincle molt especial.